lectures de la missa del diumenge XXVII de durant l'any 2 octubre 2016

DIUMENGE XXVII DE DURANT L'ANY

«som servents sense cap mèrit»

Lectura de la profecia d’Habacuc

Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. »
L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»

Ha 1,2-3.2,2-4

Salm Responsorial

R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants. R

Veniu, prostrem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor,

que ens ha creat, ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R

Sl 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.
Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres

2Tm 1,6-8.13-14

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.»
El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria. »Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix?
Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»

Lc 17,5-10

"Si tinguéssiu fe com un gra de mostassa!"

Habacuc, profeta poc conegut, es queixa: Fins quan demanaré auxili i no m’escoltareu? Llavors Déu li respon reclamant sobretot fe, que és l’auxili diví més gran.
El just viurà perquè ha cregut. La «vida» que el just viurà és la vida en plenitud que és el fruit de la fidelitat al Senyor amb actitud ferma de fe i esperança.
2 Tm és com el testament de Pau a les portes ja de la mort acomiadant-se del seu fill espiritual, Timoteu, a qui exhorta a revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les mans. Perquè el «ministeri» és un do que cal constantment revifar.
Les tres qualitats —fermesa, amor i seny— (lligades al do de Déu —carisma—) les ha de tenir tot cristià, però més encara el qui és cridat per la imposició de les mans a ser com sant Pau herald, apòstol i mestre de l’Evangeli. Només així suportarà els sofriments per l’Evangeli, el tresor valuós que li ha estat confiat.
Després de dir Jesús que cal perdonar al germà l’ofensa set vegades al dia, llavors els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe»; com avisant així que perdonar al germà l’ofensa set vegades al dia reclama molta fe.
Jesús aclareix que no és qüestió de quantitat sinó d’autenticitat. Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa!
La fe, per menuda que sigui, és obertura a Déu Pare de Nostre Senyor Jesucrist que pel seu Esperit Sant treballa la nostra santificació.
La fe autèntica, per menuda que sigui, sempre és experiència de Déu que porta amb amor a buscar major experiència de Déu.
Tot reconeixent que el conreu i la vivència de la fe no ens dóna cap dret a vanaglòria.
Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi